A força de discriminar

D’aquí a un any s’hauran produït les eleccions municipals i s’estaran constituint noves corporacions. Aquests dies ja es comencen a albirar properes candidatures. Els partits preparen equips. Elegeixen caps de cartell. Dels qui liderin els propers els ajuntaments, els ciutadans n’esperen que els sàpiguen resoldre problemes. El primer pas és que coneiguin bé aquests problemes.  Com passa en tantes professions, el perfil que la societat els demana va canviant. El dels polítics també es modifica. Les tecnologies de la informació i de la comunicació comporten que els regidors assumeixin nous papers. Un d’aquests rols és el de saber utilitzar i programar amb les eines … Continua la lectura de A força de discriminar

El repte demogràfic exigeix un gir en les polítiques socials

Espanya perd habitants. Al pas que anem, perdrà 5,4 milions d’habitans en 50 anys, segons les estimacions de l’INE. Les vies de solució per evitar que siguem una societat cada cop més envellida, passen per tres canals. El primer, esclar, és fomentar la natalitat. El segon, augmentar la immigració. En paral·lel, hi ha un tercer factor: caldrà allargar la vida laboral, degut a l’augment de l’esperança de vida, més enllà dels 65 anys. Això pronostiquen o proposen els experts. En qüestió de natalitat cal recordar que el 1960 les dones tenien una descendència mitjana que s’apropava als tres fills (2,86, … Continua la lectura de El repte demogràfic exigeix un gir en les polítiques socials

Polèmiques tèxtils

Els taxistes de Barcelona van afrontar la passada primavera la polèmica sobre l’ús de determinada vestimenta. Se’ls exigia que, per respecte als usuaris, en acte de servei no anéssin en pantaló curt, xancletes o samarreta imperi. Aquesta setmana la polèmica s’ha traslladat a Vigo, en el mateix sentit, on la reacció d’alguns taxistes (homes) a l’ordenança municipal que regularà la forma de vestir ha estat la de dir que: “Si ens prohibeixen anar amb pantaló curt, farem el taxi en faldilla”. I és que en qüestions d’indumentària -o de la seva absència- la intervenció de l’administració no acostuma a tancar les … Continua la lectura de Polèmiques tèxtils

El dret d’autodeterminació informativa

Recentment he descobert que em resulta molt pràctic pagar amb el telèfon mòbil. Els pagaments quotidians. El cafè, l’entrepà, la fruita, la carn, el pa… Ho trobo fantàstic. Prems un botó, poses el mòbil damunt la maquineta, sense contacte físic. I ja està. Se’t carrega a la targeta del teu compte. Et queda perfectament registrat el què has adquirit i on. No has de treure el moneder. No has de tocar bitllets, ni monedes. No t’han de tornar canvi. No cal que et donin el resguard, si no el vols. És un sistema de pagament segur. M’hi estic aficionant tant, … Continua la lectura de El dret d’autodeterminació informativa

Menys crisi però més desigualtats

Sembla que la crisi ja hagi passat. Va començar el 2007-2008. Però ja portem uns anys de creixement. Des del 2015. Els economistes catalans han dit que aquest any creixerem el 3 per cent. L’atur disminueix. Empresaris i sindicats han pactat un augment de salaris després d’anys de congelació. Pujaran entre el 2 i el 3 per cent. Són bons senyals. En canvi, hi ha qui fa remarca en que l’augment de la inflació podria ser del dos per cent i deixaria altre cop sense efectes aquells augments.  De moment molts sortiran de vacances les properes setmanes. Carregaran el dipòsit … Continua la lectura de Menys crisi però més desigualtats

Eliminar el copagament

El nou govern d’Espanya ha anunciat que voldria eliminar el copagament dels medicaments als pensionistes, una mesura que es va imposar fa sis anys quan l’anterior govern volia frenar la factura farmacèutica, fer caixa a partir de petites aportacions i desincentivar el consum innecessari de fàrmacs. En aquell any 2012 també la Generalitat (d’amunt), amb Artur Mas al front, va fer retallades dràstiques i volgué implantar un euro per recepta que, mesos després, el Tribunal Constitucional li anul·lava. El copagament dels medicaments per als pensionistes pot semblar poqueta cosa. Resulta a 8,23 euros al mes per als qui tenen ingressos … Continua la lectura de Eliminar el copagament

Guerres silenciades i futbol

Demà es comptaran per milions els espectadors que veuran si la selecció espanyola és capaç de batre els russos al campionat mundial de futbol a Moscou. Fa uns vuit dies, el 21 de juny, es van complir 54 anys del celebrat gol que Marcelino va fer a Rússia a l’Eurocopa de 1964 (aleshores la URSS) i que va servir al règim dictatorial com a metàfora esportiva de que la victòria sobre la potència comunista era possible. Vaig veure aquell partit en un dels pocs televisors, en blanc i negre, que hi havia al poble, a casa d’un bon amic d’infantesa. … Continua la lectura de Guerres silenciades i futbol

Traçabilitat, tracta i explotació

La traçabilitat, com se sap, és un concepte que ens permet conèixer l’orígen i el recorregut d’un producte fins que com consumidors l’adquirim. Ens dona informació de com s’ha produit una peça de roba: uns texans per exemple. De si s’hi ha malgastat aigua o si s’ha explotat els seus productors -de vegades són nens els qui hi treballen. Les marques que informen de la traçabilitat ens garanteixen que no s’ha produït amb explotació laboral ni del medi ambient.  Traçabilitat s’aplica també al consum de productes comestibles, com carns o peixos, i ens informa igualment de la seva procedència i … Continua la lectura de Traçabilitat, tracta i explotació

Paradoxes de les migracions

Zamora, Lugo i Ourense són les províncies de l’estat en les quals el nombre de naixements és majorment inferior al nombre de defuncions. De manera que van clarament endarrere demogràficament, doncs s’han convertit en contrades molt envellides en les que ja són més les persones de la tercera edat que les de la resta de la població, a molts dels seus municipis. Aquelles províncies del nord-oest han estat indrets des d’on s’ha emigrat tradicionalment. Cap a Amèrica, Barcelona, Madrid… Només la dinamització econòmica, la millora de les comunicacions, la dotació de serveis i, sobretot, l’afavoriment d’oportunitats per a l’emancipació dels … Continua la lectura de Paradoxes de les migracions

Fets que repugnen la consciència

La imatge del rei i cap de l’estat espanyol entrevistant-se amb el president dels EUA, mentre aquell obliga a la separació esgarrifosa dels nens dels seus pares i al tancament en gàbies de persones que immigren, a més de repugnar-me, em crea desafecció. Desafecció cap un estat que se’m presenta com incapaç de defensar, allà on sigui, els drets dels infants, de les persones, els drets humans més elementals, sense que el monarca espanyol en denunciï la seva vulneració flagrant. Estem visquent uns fets que repugnen la consciència: Trump vulnera qualsevol principi ètic o moral, el govern italià comença a … Continua la lectura de Fets que repugnen la consciència