Argentona, vila marinera

Es compleixen dos-cents anys des que Argentona va perdre la seva sortida al mar. La vila va permutar amb la ciutat de Mataró els terrenys i les platges que li obrien directament l’accés a la Mediterrània, l’any 1821. Dos segles després, d’aquella pèrdua tan transcendent se n’ha parlar ben poc o gairebé gens. Sylvia Lagarda-Mata, ho testimonia en el seu recull de fets històrics i llegendes, Catalunya, Terra de pirates (Angle Editorial) en el que ens recorda com la família dels Palau, argentonins, eren un poder del mar i tenien la seva fortalesa i mas en territori argentoní que, des … Continua la lectura de Argentona, vila marinera

Homofòbia: Ara és hora d’estar alerta!

L’augment d’agressions de caràcter homòfob hauria de fer sonar les alarmes per tot arreu. La pallissa amb la que uns joves van estomacar amb acarnissament Samuel Luíz, de 24 anys, a la Corunya, mentre estava fent una vídeo-trucada, fins deixar-lo sense vida, m’esgarrifa i em sacseja. “O paras de grabar o te mato, maricón”, li haurien dit abans de matar-lo. Caldrà que la policia i la justícia esclareixin els fets que s’emmarcarien en el nefast quadre dels delictes d’odi. En els darrers anys aquests delictes s’han disparat, en especial els que fan referència a l’orientació sexual. El 2019 se’n van … Continua la lectura de Homofòbia: Ara és hora d’estar alerta!

Emancipació o pobresa dels joves

Òscar Tusquets Blanca és el polifacètic dissenyador que ha creat el càntir  d’Argentona d’aquest any 2021. El nou càntir es diu Elefa perquè representa un petit elefant blanc del qual la trompa fa de broc. Amb l’elefa continua la tradició de crear un càntir nou cada any per la festa major d’estiu a la vila de les fonts, iniciada fa set dècades. Òscar Tusquets és arquitecte, pintor i escriptor, a més de dissenyador. Recentment ha publicat Vivir no es tan divertido y envejecer, un coñazo, a Anagrama, l’editorial de Gonzalo Herralde.  En alguna de les entrevistes que l’hi han fet … Continua la lectura de Emancipació o pobresa dels joves

Salut mental, realitat i literatura

Mascaretes fora, que ja és estiu!, sembla que ens diguin les autoritats, ara que deixarà de ser obligatòria en exteriors. Serà com treure’ns una cotilla que ens apretava després de tants mesos de pandèmia. Amb la covid-19 hem viscut una tragèdia col·lectiva que ha afectat la nostra salut mental, si bé, certament, la majoria de la població ens hem adaptat a situacions estressants, sense que haguem desplegat patologies greus. Així ho acrediten estudis i investigacions.  Alguns d’aquests estudis (Universitats de Connecticut a EUA i de Sheffield en RU) conclouen que durant el pitjor moment de la pandèmia, la població, lògicament, … Continua la lectura de Salut mental, realitat i literatura

Sense revengisme ni unilateralitat

Avui, que la infermera Mireia m’ha posat la segona dosi de la vacuna per a la prevenció de la covid, veig amb més optimisme la sortida d’aquest mal son que anem trampejant des de fa quinze mesos.  Confio en un estiu més proper a la normalitat i espero que l’agenda de l’actualitat vagi deixant espai a altres assumptes. De fet, ja ha començat a fer-ho. El possible indult pel govern d’Espanya als condemnats pels fets coneguts del 2017 és del que més es parla ja als mitjans.  Sóc del parer de que només amb el diàleg, la negociació i els … Continua la lectura de Sense revengisme ni unilateralitat

Catalunya: diguem-nos la veritat

Després de gairebé cent dies d’haver passat per les urnes, tindrem president de la Generalitat. Massa temps sense que els problemes reals de la societat catalana fossin considerats com a tals, entretinguts com estaven els aspirants a governar amb els estira-i-arronses pel poder autonòmic. Coneixem la distribució de conselleries i en breu sabrem els titulars. Haurem de veure si els dos partits formen un govern coherent o si són com dues torres de defensa que es vigilen l’una a l’altra, com en el passat recent. Els ciutadans demanen solucions a problemes reals. La gestió de la pandèmia. L’atur. La reactivació … Continua la lectura de Catalunya: diguem-nos la veritat

A la recerca del present

Valèria Gaillard ha presentat a Argentona la seva traducció a un català actual i fluid dels tres primers volums de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Pel cantó de Swann, A l’ombra de les noies en flor i El costat de Guermantes (Proa), durant les primeres Jornades de Traducció, organitzades pel Centre d’estudis locals. La presentació ha estat complementada amb la projecció del llargmetratge de María Álvarez El tiempo perdido (2019). Un documental sobre la tertúlia literària que durant anys va tenir lloc a un cafè de Buenos Aires sobre l’obra de Proust, per un grup de … Continua la lectura de A la recerca del present

Pinart, Barrera i Mussolini

Quan en Julià Pinart em va explicar el drama del que va significar la guerra i l’exili del bo i millor de la política democràtica i republicana i de la societat i la intel·lectualitat catalana, al final de la guerra, jo devia tenir setze o disset anys. En Julià era amic de la infància del meu pare. Es va auto-exiliar al sud de França durant molts anys i va tornar a Catalunya a les darreries del franquisme. Es va instal·lar a Platja d’Aro i venia sovint a Argentona. El seu germà, en Josep Pinart i Soler, que va tornar al … Continua la lectura de Pinart, Barrera i Mussolini

Salubridad del aire, salud de las instituciones

En El olvido que seremos (Alfaguara), Héctor Abad Faciolince nos cuenta, en una historia novelada de su familia, cómo su padre el doctor Héctor Abad Domínguez, fue pionero de la epidemiología en Colombia. Narra las acciones que llevó a cabo en favor de los derechos humanos para que en los barrios pobres de Medellín todos dispusieran de agua potable, como primera medida de salubridad para eliminar las enfermedades transmisibles. La historia ha sido llevada al cine por Fernando Trueba y estrenada el pasado viernes. Algo más de medio siglo más tarde hemos descubierto como se ha avanzado en las medidas … Continua la lectura de Salubridad del aire, salud de las instituciones