Com s’esbrava la mala llet

Com s’esbrava la mala llet és un llibre d’Antònia Carré-Pons (Club Editor, 2018) que va de vells. Conté vuit narracions curtes en les que hi apareixen personatges d’una certa edat. Són els que flirtegen al ball del casal de la gent gran, els vidus i vídues que fan la pròpia revolució sexual aplaçada, un pare que se sent amb la necessitat de demanar-li el cotxe al fill, els fills i els nets que cuiden -o aguanten- els pares… És un compendi de situacions, que podríem identificar si observéssim en detall el món de la gent gran que ens envolta. Antònia … Continua la lectura de Com s’esbrava la mala llet

Debilitar la democràcia

Una forma de debilitar la democràcia és la que es deriva de no redistribuir prou bé la riquesa d’un país; un mandat que per cert proclama la Constitució. O, si voleu, dit d’altra manera: la manca de justícia social té com conseqüència l’empobriment, d’una banda, i el refredament de la pràctica democràtica, per altra. En aquesta Europa dels vint-i-vuit estats Espanya és al capdamunt en el podi de països amb més desigualtat, amb menys redistribució de la riquesa, per tant. Ens supera Bulgària, però a partir del país de Hristo Stoichkov, aquell devanter del dream team de Cruyff, ja ve situat … Continua la lectura de Debilitar la democràcia

Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

El jutge de pau del meu poble m’havia explicat més d’un cas en que havia hagut de fer l’aixecament d’un cadàver. Recordo el d’una dona, la Quitèria, i el d’un home, en Joan. Coincidia en que eren persones grans i en que vivien soles. Fins força dies després de que haguessin mort al domicili, ningú no els havia trobat a faltar. La familiaritat que m’unia al jutge em permetia demanar-li: – Siusplau, no m’expliquis més detalls. Es tractava de situacions esgarrifoses, com es poden imaginar, que alhora em causaven una gran tristesa. Estic parlant del segle passat. Ara hem progressat molt, … Continua la lectura de Fer-se càrrec de la solitud de la gent gran

L’hora de dir prou

La presència continuada de Trump a les notícies fa que em resulti del tot impossible ignorar-lo. Què més voldria! Els qui el segueixen informativament, diuen que, en el seu any de mandat ha dit dues mil mentides. Toquen a una maneta diària. Mentider, populista, prepotent, ignorant, maleducat, fanfarró. Els fets parlen. Què us he d’explicar! Un bona peça! Vull dir, una peça de caça major de la selecta manada de mentiders que ostenten el poder al capdavant de països importants, com ho són els EUA. Vist que Trump no és l’exemple a seguir, sinó tot el contrari, ens hauria de … Continua la lectura de L’hora de dir prou

Com prova l’any?

Una veïna em pregunta que com em prova l’any nou, quan gairebé no he tingut temps de tastar-lo. Si bé, li responc que, com qualsevol altre, m’adono de l’augment indeturable dels preus dels serveis bàsics, com el llum, el gas o el transport, mentre continua l’estancament de salaris i pensions, molt per sota de la inflació. El govern ens diu que l’economia va més bé, però el que comprovem és que els augments de preus ens fan més pobres, en aquest feliç any nou 2018. He anat a veure fa uns dies la darrera pel·lícula de Woody Allen en la … Continua la lectura de Com prova l’any?

Teatrocràcia, desinformació, balcanització

Durant aquestes festes solem retrobar-nos amb moltes persones. La família, els amics, els companys -en diverses activitats-, els coneguts o els -simplement- saludats. Sens dubte és bo que així sigui. Tant se val de què es parli. El contacte humà és més necessari que mai, enmig de la fal·lera imperant per la comunicació a través de les xarxes i els missatges electrònics. És positiu veure’s. A més a més, la societat catalana viu, des de fa uns mesos, impregnada d’una gran polarització política. Amb més motiu el contacte humà resulta balsàmic. He escoltat ahir unes paraules del president Obama, en … Continua la lectura de Teatrocràcia, desinformació, balcanització

Més d’un miló i mig: la majoria silenciada

Diversos voluntaris que van participar en el gran recapte d’aliments el cap de setmana passat, em manifestaven la seva satisfacció per l’experiència viscuda i pels resultats de la solidaritat extraordinària mostrada per tantíssima gent. La iniciativa del banc d’aliments farà arribar menjar a 250.000 persones que passen fam a Catalunya, gràcies a la bona feina de vint-i-set mil persones voluntàries i set-centes entitats socials i serveis municipals que hi van participar. Les quatre mil tones d’aliments obtingudes representaran una quarta part dels productes que el banc dels aliments necessita per fer arribar menjar als més necessitats durant tot un any. … Continua la lectura de Més d’un miló i mig: la majoria silenciada

Montaigne i la polarització

“La cosa més important del món és saber ser amo d’un mateix”, afirmava Michel de Montaigne (1533-1592). L’autor dels Assaigs subratllava la importància de preservar la nostra personalitat. De no deixar-nos arrossegar per la polarització, la que, suposadament,  fabrica veritats úniques. Ens recomanava que escapéssim sempre de la manipulació. Per això resulta d’actualitat. Vivim moments de gran polarització. Fruit de declaracions unilaterals i de repressió. El diàleg i l’acord no han triomfat. La discussió política ha estat substituïda sovint per la desqualificació. Malgrat això, no podem caure en la desesperança. Hem de continuar en el camí de la paraula. No hi … Continua la lectura de Montaigne i la polarització

País en metamorfosi

En un dia com avui, 12 d’octubre, sempre canto aquella cançò de George Brassens, La mauvaise réputation, que tant va popularitzar Paco Ibáñez, i que, en un dels seus passatges, diu: Cuando la fiesta nacional / yo me quedo en la cama igual, / que la música militar / nunca me supo levantar. / En el mundo pues no hay mayor pecado / que el de no seguir al abanderado…”. En realitat m’he llevat “ben d’hora, ben d’hora” i, després d’entonar-la, m’he posat a treballar, com qualsevol altra dia feiner. Volia explicar-vos que el darrer cap de setmana vaig acudir … Continua la lectura de País en metamorfosi

Conèixer les històries

De vegades la lectura d’una bona novel·la ens situa amb molta més exactitud en els problemes i les vivències d’un moment històric que no pas la lectura dels llibres pròpiament d’història corresponents a aquell període. En una novel·la hi podem trobar el personatge que, versemblantment, sent, pateix, riu, plora, disfruta o aspira a aconseguir uns ideals i que ens permet d’identificar-nos-hi i alhora reconèixer-hi  la vida quotidiana d’uns fets passats. Llegint La malcasada, una novel·la de Carmen de Burgos, publicada el 1923, i ara reeditada (Renacimiento, Biblioteca de Rescate), he tingut la sensació de que comprenia molt bé un dels … Continua la lectura de Conèixer les històries